A el temps robat feliu formosa escriu contra la fatiga, contra loblit, contra la pérdua i el desgast, contra el pes i tot del propi passat, que havia estat tan ofensivament vigorós. per aixó és robat, aquest temps, i no retrobat com ho era per a proust, perqué és una prolongació guanyada al precipici i contra la temptació mateixa de llançar shi; perqué és un temps que fácilment, sense el solc que deixa en lescriptura, podria no haver existit. apunts miraclers, podríem dir ne, sorgits en els confins del no res.
