A finals dels anys vuitanta, terra de crims va suposar una nova experiéncia narrativa de valeriá pujol (premiá de dalt 1952 1992); una obra que sendinsa en el registre de la literatura popular i que sallunya de la recerca transgressora de títols anteriors, com la novel·la interruptus o els contes de mantis i altres transformacions. tractant el génere negre des duna tradició costumista, terra de crims recull un seguit dhistóries, més o menys reals, situades al món rural i que tenen com a nucli o com a marc narratiu la história dun assassinat o un intent dassassinat. als relats que configuren aquesta auténtica precursora novel·la fragmentada hi trobareu les tafaneries, les enveges, les baralles familiars i les punyeteries dels pobles petits i mitjans de fa anys. hi ha personatges de tota mena: el metge, el beneit, el marginat, lindiá, el ric, el pobre, formant un retaule tragicómic que lautor descriu amb un llenguatge viu i ple de modismes.
