A finals de 2007, el doctor jaume rotés, metge reumatóleg, va picar a la porta de rba amb una carpeta blava sota el braç. eren uns quants, a la casa, que el coneixien. alguns nhavien estat fins i tot pacients. afable, murri, altíssim i elegant a lestil gentelman farmer, ens va demanar amb una gran modéstia que llegíssim els papers que ens deixava, als quals havia posat per títol retalls, per si créiem que eren publicables. doncs bé, un cop llegits, aquests retalls van resultar ser dun gran interés. no ben bé unes memóries, tampoc un conjunt de narracions a lús, eren més aviat un seguit descenes, destampes que configuren leducació sentimental dun home al llarg de totes les seves etapes vitals. loriginal tenia un to certament crepuscular, peró la seva escriptura irónica i amb un punt de saludable ingenuïtat proporcionaven al lector una sensació reconfortant, la de ser copartícip duna vida viscuda amb plenitud i intensitat. breu: la seva proximitat es podia ficar qualsevol lector a la butxaca. així li ho vam comunicar i vam posar en marxa el procés dedició. malauradament, el doctor rotés no va poder veure publicat el seu llibre perqué va morir a començaments de 2008, setmanes després dhaver lo conegut. la mestra mariona ferran, antiga pacient seva, ha tingut cura del text i lha corregit, i lescriptora teresa pámies, balaguerina com ell, ha acceptat descriuren el próleg. el publiquem, finalment, un any just després de la seva mort.
